Història dels nonogrames
Sabies que la lògica dels nonogrames va ser inventada per dues persones alhora? Sí, Tetsuya Nishio i Non Ishida van tenir la mateixa idea el 1987, i encara que això va causar alguna controvèrsia al principi, més tard es va descobrir que havien ideat la mateixa mecànica de joc de manera independent.
Non Ishida, un editor de gràfics japonès, va dissenyar una composició d'imatges en forma de quadrícula en uns gratacels, utilitzant els llums dels mateixos edificis. Va ser tan gran l'èxit del seu disseny que aquest fet li va valer per guanyar un concurs de disseny que se celebrava a Tòquio aquell any.
Tetsuya Nishio, per la seva banda, va inventar un puzle amb la mateixa mecànica que el disseny d'Ishida als gratacels. El joc constava en una quadrícula on s'havien d'emplenar o buidar certes cel·les seguint les pistes donades a les files i columnes.
Poc després, tots dos van publicar els seus trencaclosques a dues revistes diferents. Nishio publicaria els seus problemes a la revista Puzzler, i Ishida els publicaria a Social Newspaper, i gràcies a ells, els nonogrames es van convertir en un passatemps molt popular i han estat utilitzats en molts llibres, revistes i videojocs. Fins i tot hi ha diverses competicions importants dedicades a aquest passatemps. Així que la propera vegada que vegis un nonograma, recorda que va ser gràcies a la creativitat de Nishio i Ishida!
Però tornem a la història. Alguns anys més tard, l'obra d'Ishida va ser publicada en sèrie al diari britànic The Sunday Telegraph, va ser nomenada Nonogram pel diari, i el trencaclosques va guanyar molta popularitat al Regne Unit. Al Japó, es va serialitzar sota el nom de Mononogram a l'edició dominical del Mainichi Shimbun.
El 1993, Sekai Bunkasha va publicar el llibre Oekaki Logic vol.1 com a volum separat de la revista Puzzler i va vendre 200.000 còpies. Es diu que va despertar la popularitat dels nonogrames, així com la publicació de molts llibres similars que es basaven en aquest trencaclosques.
Però això no és tot! Després del 1993, els nonogrames es van tornar encara més populars al Japó. I és que Nintendo va publicar el joc Mario's Picross per a Game Boy el 1995 (conegut com a Picross en algunes parts del món), la qual cosa va fer que els nonogrames esdevinguessin un fenomen a escala mundial. Des de llavors, s'han publicat moltes versions de Picross i altres jocs similars per a diferents plataformes.
Arreu del món el nom "nonogram" és molt conegut i és àmpliament utilitzat. Però hi ha moltíssims noms més! Preparat? Aquí teniu: Binary Coloring Books, Crucipixel, Edel, FigurePic, Griddlers, Hanjie, HeroGlyphix, Illust-Logic, Japanese Crosswords, Japanese Puzzles, Puzle japonès, Kare Karala, Logic Art, Logic Square, Logicolor, Logik-Puzzles, Logimage, Oekaki Logic, Oekaki-Mate, Paint by Numbers , Paint by Sudoku, Paint Logic, Pic-a-Pix, Picma, Picross, Picture Logic, Pixel Puzzles, Pintar per números, PrismaPixels, Tsunamii... Sorprès? Doncs encara hi ha més noms pels quals es coneixen els nonogrames! (Deu ser el trencaclosques amb més noms del món, sens dubte).
Més recentment, i amb l'arribada de les noves tecnologies, s'han publicat moltes versions del joc per a dispositius mòbils i s'han creat molts llocs web amb aquesta temàtica, com aquest humil espai on et trobes ara. Esperem que la història dels nonogrames us hagi agradat! I ja saps: si t'agraden els trencaclosques i vols posar a prova les teves habilitats lògiques, ets al lloc adient!